Llengua

Llengua Catalana

Dilluns, quinze de juny.

Bon dia a tots i a totes,
Ja és la darrera setmana, així que heu de fer el darrer esforç. Per aquesta setmana heu de veure i escoltar amb molta atenció aquest vídeo-conte i després heu d'omplir la següent fitxa:

Títol del quadre:
Autor:
Museu on es troba:
Personantges protagonistes:
Petit resum del conte:
Dibuix:

Heu fet una feina fantàstica al llarg d'aquests mesos. Ara us toca descansar i gaudir molt de les vacances.

Us desitjo que passeu molt bon estiu.

Una forta abraçada.

Fins setembre!

LLENGUA CATALANA

LLENGUA CATALANA

Dilluns, vuit de juny

Bon dia a tots i a totes!

Aquí teniu la feina per a aquesta setmana. Heu de fer dues fitxes. 

Ho esteu fent molt bé! Ànim! 

FITXA I: COMPRENSIÓ LECTORA

Llegeix la següent lectura i després fes a la llibreta els exercicis. Només has de copiar a la llibreta les preguntes i la resposta adequada. Recorda que has de posar sempre el títol de l’activitat.

Els gegants del mar

NO TOTES LES BALENES són grosses, però les que ho són, són enormes, tot i que independentment de la seva mida, totes les balenes tenen algunes característiques en comú. Els seus cossos són suaus i hidrodinàmics. Tenen una capa de greix que serveix per emmagatzemar l’energia i la calor. La majoria de balenes tenen una aleta dorsal sobre el llom que els facilita l’estabilitat a l’aigua, tot i que algunes tenen protuberàncies o gepes en lloc d’una aleta. Les aletes pectorals (les aletes aplanades a tots dos costats del cos) serveixen per portar el rumb. Les poderoses aletes caudals sempre es mouen amunt i avall per propulsar la balena, ja sigui grossa o petita, ràpida o lenta.

Pel que fa a les balenes gegants, l’única raó per la qual creixen tant és perquè l’aigua els permet suportar el pes del cos. A terra, on els animals estan envoltats d’aire, el pes d’aquestes colossals criatures seria excessiu perquè el seu esquelet el suportés. A l’aigua, en canvi, són gairebé ingràvides. No necessiten ossos grans ni durs, ni un esquelet complex amb quatre potes i un coll llarg com els mamífers terrestres. En tenen prou amb un esquelet relativament senzill d’ossos no tan durs i més lleugers. El seu esquelet conté els mateixos òrgans (menys un apèndix i la vesicula biliar) que el de tots els mamífers i facilita el moviment d’un cos perfectament dissenyat per a la vida aquàtica.

EL GEGANT BLAU

El rorqual blau és l’animal més gros de la Terra. Pesa fins a 26 vegades més que l’elefant africà i té un cor de la mida d’un cotxe petit. Els rorquals blaus més grossos de tots són les femelles; les femelles de les balenes de les barbes sempre són més grans que els mascles.

La iubarta és una balena que pot arribar a mesurar 19 metres de llarg. Pots imaginar-te com n’és, de grossa? Perquè te’n facis una idea, poseu-vos en grups de 4 o 5 companys i mesureu l’alçada de cada un amb una cinta mètrica. Sumeu tots els resultats. Sou prou per igualar la longitud de la iubarta més grossa? Si no arribeu a la seva longitud podeu intentar-ho amb una orca (9 metres). Quan sapigueu quants metres sumeu entre tu i els teus amics, estireu-vos a terra, formant una filera en què es toquin el cap de l’un amb els peus de l’altre i observeu que llarga que és la vostra balena.

 Elegeix la resposta correcta:

1 Segons el text, quines característiques tenen TOTES les balenes?

a. Tenen geps o protuberàncies sobre el llom.

b. Són hidrodinàmiques i tenen una capa de greix. 

c. Tenen aletes pectorals a l’esquena.

d. Són grosses i tenen aletes dorsals.

2 Les balenes viuen en mars freds. Com combaten les baixes temperatures?

a. Bellugant-se sempre amunt i avall

b. Protegint-se amb una capa de greix.

c. Cobrint-se amb la pell tan dura.

d. Gastant molt poca energia.

3 Amb quina part del cos les balenes mantenen la direcció quan neden?

a. Amb la cua.

b. Amb les gepes.

c. Amb les aletes pectorals. 

d. Amb l’aleta caudal.

4 Com mouen les aletes caudals les balenes?

a. Del davant al darrere. 

b. De dalt a baix.

c. De dreta a esquerra. 

d. D’esquerra a dreta.

5 Com és que les balenes han pogut arribar a fer-se tan grans?

a. Perquè mengen molts peixets.

b. Perquè n’hi ha molt poques.

c. Perquè l’aigua aguanta el seu pes. 

d. Perquè ningú no se les menja.

 6 Segons el text, què passaria si visquessin a terra?

a. Que no trobarien prou menjar.

b. Que el seu esquelet no aguantaria.

c. Que no suportarien la calor que hi fa. 

d. Que no podrien respirar fora de l’aigua.

7 Les balenes tenen…

a. gairebé els mateixos òrgans que els altres mamífers.

b. el mateix tipus de cos que la resta de mamífers.

c. les mateixes extremitats que la resta de mamífers.

d. el cor de la mateixa mida que la resta de mamífers.

8 Quin creus que és el motiu de fer una filera de nens i nenes?

a. Ajudar a entendre la longitud de les balenes.

b. Animar a fer un joc amb els companys.

c. Resoldre problemes d'espai i mesura.

d. Fer exercici per relaxar-se després d'estudiar.

9 Aquest text…

a. explica històries de balenes.

b. descriu com viuen les balenes.

c. classifica les balenes segons el color.

d. dóna informació general sobre les balenes.

FITXA II: EXPRESSIÓ ESCRITA

Fes memòria i explica l’argument de la darrera pel·lícula que hagis vist. Has d’escriure un mínim de 10 línies.

Pots explicar com es diu, de què es tracta, com se succeeix l’acció de manera ordenada, l’època i el lloc on transcorre, presenta els personatges, les relacions entre ells…

Aquesta activitat també l’has de fer a la llibreta, posa el títol i fes bona lletra.

Ànim! Passeu una molt bona setmana.

Gràcies per tota la feina que esteu fent.

Una forta abraçada

LLENGUA CATALANA

LLENGUA CATALANA

Dilluns, u de juny

Bon dia a tots i a totes!

Aquí teniu la feineta per aquesta setmana. Heu de llegir aquesta lectura i a continuació fer les activitats relacionades amb la mateixa.

I ja sabeu, heu de copiar els enunciats i fer una bona presentació dels exercis.

Estic súper contenta de la vostra feina. Ànim!

Una forta abraçada

L’OCEANOGRÀFIC

L’oceanogràfic de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València és l’aquari més gran d’Europa i s’hi representen els principals ecosistemes marins del planeta.

Cada edifici s’identifica amb un d’aquests ambients aquàtics: la Mediterrània, els aiguamolls, les mars temperades i tropicals, els oceans, l’Antàrtic, l’Àrtic, les illes i la mar Roja.

A més hi ha el delfinari, que té una profundidad de 10,5 metres i una capacitat de 24 milions de litres d’aigua.

Durant la visita, i al llarg del recorregut per les diferents instal·lacions, es pot conèixer de prop el comportament i la forma de vida dels més de 45000 exemplars de les 500 espècies diferents que alberga: dofins, belugues, morses, lleons marins, foques, pingüins, tortugues, taurons, rajades, peixos serra, meduses, estrelles de mar, eriçons, crustacis de molts tipus, a més de les aus típiques de zones humides, com les que viuen a l’Albufera de València o als manglars tropicals.

1. Llegeix el fullet informatiu de l’Oceanogràfic i respon aquestes qüestions:

Quins ambients es poden visitar a l’Oceanogràfic?

S’hi poden veure aus? En cas afirmatiu, quines?

Quantes espècies d’animals hi ha?

Dels animals que esmenta el text, quins són mamífers?

2. Escriu tres arguments per convèncer els companys de fer la visita a l’Oceanogràfic?

3. Ordena alfabèticament aquests noms.

      morses - tortugues - taurons - tonyines - meduses - estrelles - eriçons

4. Quina paraula de la família lèxica de mar hi ha en el text? Escriu-ne dues més. 

5. Afegeix els sufixos -itat, -esa i -or a aquests adjectius i forma noms.

capaç: capacitat agut:

humit:         fred:

profund:         verd:

blau: vàlid:

6. Quin adjectiu acompanya a cada un d’aquests noms en el text inicial?

lleons:        manglars:

ambients:        zones:

aus:       aquari:

7. Canvia de nombre aquests noms d’animals del text. Ves alerta amb l’ús dels accents.

dofins - eriçons - belugues - pingüins - foques - rajades

8. Subratlla amb blau el subjecte i amb vermell el predicat de cada oració i encercla’n els nuclis.

L’oceanogràfic és l’aquari més gran d’Europa.

El delfinari té una profunditat de 10,5 metres.

9. En quin temps verbal estan tots els verbs de la lectura?

Present Passat Futur

10. Escriu davant de cada nom l’article definit corresponent.

….aquari, ….oceà, ….instal·lació, ….estrelles, ….dofins, 

….ecosistema, ….au, ….hivern

11. Explica per què s’accentuen o no aquestes paraules del text.

València: ciutat :

aquari: Antàrtic:

12. Imagina que la teva classe i tu heu fet una visita a l’Oceanogràfic i redacta la notícia corresponent per a la revista escolar.

FINS AQUÍ LA FEINA D’AQUESTA SETMANA. GRÀCIES!

Dilluns, vint-i-cinc de maig

Aquí teniu la feineta per a aquesta setmana. Heu de fer DUES FITXES:

FITXA I: Comprensió lectora. Heu de llegir la lectura i a continuació heu de fer els exercicis a la llibreta, copiant els enunciats.

FITXA II: Heu de llegir la teoria que us he preparat sobre els textos instructius (no heu de copiar-la a la llibreta) i després heu de crear una recepta de cuina. 

Ànim! I bona feina!

Una abraçada per a tots i per a totes.

------------------------------------------------------------------------------------------------

FITXA I: Lectura: Kilian Jornet, esportista de muntanya

Córrer, esquiar, saltar, caminar... però a centenars de metres d’altura! Això és el que fa Kilian Jornet (1987), esportista enamorat de la muntanya que duu a l’esquena una motxilla plena de campionats i rècords mundials. Avui ens explica com ha arribat fins aquí dalt!

Sabem que de petit vivies en un refugi de muntanya. Com era la teva vida

quan tenies vuit o nou anys?

Durant el curs anava a l’escola, era una escola rural fantàstica, molt petita i amb pocs alumnes. Després de l’escola tornàvem a casa, i sempre jugàvem a l’exterior del refugi. La natura formava part de la nostra vida. A la nit, sortíem amb la mare a passejar amb pijama i sense llanternes. Així ens acostumàvem a la foscor.

Com t’has preparat per ser esportista?

Ja fa anys que vaig començar. Em van ensenyar les bases de la competició i també la importància de saber-ho combinar amb els estudis. Després han estat moltes hores d’entrenament, de competicions, d’anar amunt i avall. He tingut sort de tenir una família al darrere que m’ha donat suport. Per exemple, la meva mare em portava molts dies al matí a entrenar, abans d’anar a l’institut.

Després d’haver guanyat tantes competicions, les més importants del món en la teva especialitat, encara tens ganes d’aconseguir nous objectius?

Bé, la meva manera d’afrontar les curses ha canviat. Encara hi participo, perquè m’agrada, però ara els meus objectius són uns altres. Concretament, el projecte Summits of My Life, en què intentaré batre rècords de velocitat en algunes de les muntanyes més importants del món.

I ara, com és el teu dia a dia?

Un dia normal vaig a entrenar al matí i una mica a la tarda, sempre a la muntanya. També m’agrada molt escalar, llegir o estar amb els amics.

Quantes hores entrenes?

Unes  trenta per setmana, més o menys.

Què recomanaries a un jove que volgués dedicar-se a l’esport d’alta muntanya?

Que comenci a poc a poc i que es posi objectius assequibles. Que en ser a la muntanya en gaudeixi. Si es pateix massa, o no t’ho passes bé, crec que no val la pena. Hem de cercar una cosa que ens ompli i ens faci feliços; aquest és el veritable secret.

Activitats de la lectura

1. Atenent a les seves caractéristiques, aquest text és…

1. una entrevista         b) un conte            c) una descripció           d) una narració

2. On vivia en Kilian quan era petit?

3. En Kilian es va acostumar a la foscor perquè…

4. L’objectiu actual d’en Kilian és …

5. Al text hi trobam l’adjectiu “rural”, escriu una paraula sinònima de rural.

6. Segons en Kilian, quin és el “veritable secret”?

7. Si tu fossis el periodista. Quina pregunta li faries a en Kilian sobre l’esport de muntanya?

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

FITXA II: ELS TEXTOS INSTRUCTIUS

Els textos instructius tenen com a finalitat donar les instruccions precises 

perquè puguem aprendre a fer una cosa seguint, de manera ordenada, tots 

els passos necessaris.

Caracaterístiques dels textos instructius

• Estructura ordenada per passos: sovint es presenta en forma esquemàtica i ordenada amb números (1,2,3), punts o guions.

• Ha de ser esquemàtic i concís. Utilitzar les paraules imprescindibles. No calen adjectius.

• Llistat d’elements, peces o ingredients.

• Abundància de fórmules instructives: s’agafa…, agafeu…, heu d’agafar…, agafareu…

• Il·lustracions o esquemes que complementen les instruccions i les fan més comprensibles.

Exemples de textos instructius: normatives, normes de funcionament de màquines i aparells, regles del jocs, prospectes dels medicaments, receptes de cuina, consells, regulaments esportius, ordres. 

ACTIVITAT D’EXPRESSIÓ ESCRITA

Has d’elaborar una recepta de cuina. Has de seguir aquesta estructura:

1. Nom de la recepta.
2. Llista d’ingredients.
3. Elaboració.
4. Acompanya el text d’alguna il·lustració.

Has de fer una bona presentació i amb la millor lletra possible. 

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

FINS AQUÍ LA FEINA D'AQUESTA SETMANA

Dilluns divuit de maig

Bon dia a tots i a totes!

Aquí teniu la feineta per a fer al llarg d’aquesta setmana.

Heu de fer dues fitxes:

Fitxa 1: Exercicis de repàs de continguts treballats a la primera i a la segona 

avaluació. 

Fitxa 2: Preparar i fer el dictat.

Molt d’ ànim! Ho esteu fent molt bé. Sou uns campions i unes campiones.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------

FITXA 1: ACTIVITATS DE REPÀS

1. Digues de quin tipus és cada oració: enunciativa, interrogativa, exclamativa o imperativa.

a) Carme, fes els deures.

b) N’Andreu ha aparcat davant del jardí.

c) Mirau les ovelles com pasturen!

d) Jaume, quina hora és?

e) El sol surt per l’est i es pon per l’oest.

2. Subratlla el subjecte d’aquestes oracions i encercla’n el nucli.

El ciclista va per la calçada.

Ha arrancat les fulles dels arbres el vent.

Na Joana i jo som d’Eivissa.

Tenen unes banyes grandíssimes els cérvols.

La festa de na Irene va ser molt divertida.

3. Fixa’t en l’exemple i escriu una oració amb cada estructura.

determinant possessiu + nom + adjectiu + verb + article + nom + adjectiu

La meva bicicleta nova té els radis brillants.

1. det. demostratiu + nom + adjectiu + verb + article + nom + adjectiu

2. article + nom + verb 

4. Accentua les paraules que cal.

simpatica - piramide - llençol - ultim - facil - pesca - melo - camio - fisica - 

sil·laba - matematiques - pastis - xampu - finestra - semafor - tunica - 

caminet- antena - llagrima - carrer

5. Escriu davant de cada paraula l’article determinat o personal corresponent. Recorda que les paraules femenines que comencen per i, u, hi, hu àtones no s’apostrofen.

…. hora, …. Alba, …. huracà, …. olivera, …. Tomeu, …. alumnat, …. queixal

…. esquirol, …. Enric, …. universitat, …. illa, …. mirall, …. Irene, …. imatge,

…. humanitat, …. alumna, …. ungla, …. holandesa, …. hamburguesa

6. Completa les paraules amb les lletres o dígrafs proposats.

s - ss - c - ç : ma….apà, ….obra….ada, esfor…., re….ep….ioni….ta

….inema, can….oner, pa….ti….eria, velo….es

j - g - tj - tg :  ….ardí, ….erani, ….irar, espon….es, pla….a, forma….e, 

corre….a, ….eroglífic

r - rr - h : co….e….ència, ….o….ari, ….o….itzontal, ….osegador, ….ua, 

….u….acà, maca….ons, a….i….

x - ix - tx - ig : ….ocolata, bu….aca, plan….a, despa…., cala….era, 

esto…. bru….es, mare….

s - z : mú….ica, ….ebra, oa….i, re….um, ama….ona, col….ada, mu….eu

a - e : m….r….v….llos…., tr….b….ll….dor….s, ….str….ll….t…., 

ll….ug….r…., k….r….t….c…., ….quip….tg….

7. Escriu:

1. dues paraules compostes sense guionet:

2. dues paraules compostes amb guionet:

3. una paraula sinònima de cara:

4. una paraula antònima de clar:

5. un diminutiu i un augmentatiu de pastís:

6. la xifra 38.725 amb lletres:

8. Escriu tres noms de cada classe.

1. concrets:

2. abstractes:

3. individuals:

4. col·lectius:

5. comuns:

6. propis:

———————————————————————————————

FITXA 2:     QUAN / QUANT  i TAN / TANT

RECORDA:

Quan/quant

S’escriu quan per indicar temps. Quan anirem al zoo?

S’escriu quant per indicar quantitat. Quan val aquest meló?

Tan/tant

S’escriu tan per fer comparacions. S’escriu davant un adjectiu. 

En Pere és tan alt com el seu pare.

S’escriu tant quan no va seguit de cap adjectiu o va a final de frase.

Ara prepara aquest dictat. Fixa’t en totes les paraules i després fes que algú 

t’ho dicti ( si no tens ningú que te pugui ajudar copia’l sense cap errada). 

DICTAT

Saps quant val aquest vestit?

Té tant fred que li tremolen les dents.

És tan pallasso que fa riure de debò.

Quan plou es reguen els carrers.

Ho ha fet tan bé com tu.

No n’hi ha per tant!

M’agrades més quan estàs content.

És tan alt que podria jugar a bàsquet.

No sap quants anys té.

FINS AQUÍ LA FEINA D’AQUESTA SETMANA

MOLTES GRÀCIES!